Bloc

Un Ecobarri o “EcoQuartier” és un projecte de desenvolupament urbà que respecta els principis del desenvolupament sostenible al mateix temps que s’adapta a les característiques del seu territori.
Un EcoQuartier ha de respectar tots els principis del desenvolupament sostenible a través de: 1- Apostar per una governança que faciliti la participació ciutadana en el projecte de ciutat;2-contribuir a la millora de la vida quotidiana mitjançant l’establiment d’un entorn saludable i segur per a tots els residents i usuaris de l’espai públic o privat, i promou la convivència;3- Fomentar la participació en la dinàmica econòmica i territorial; 4-Promoure la gestió responsable dels recursos i l’adaptació al canvi climàtic
Des d’una perspectiva jurídica el cas dels “écoquartiers” és interessant pels textos jurídics que ajuden a fomentar la integració de la sostenibilitat en l’urbanisme, pel treball realitzat per definir aquest concepte i pel procés de certificació elaborat per garantir-ne la qualitat.
En primer lloc, França s’ha dotat d’un marc jurídic favorable per introduir el desenvolupament sostenible en l’urbanisme. Així, a part del codi del medi ambient i de l’urbanisme, destaquem la Llei “SRU” nº 2000-1208 de 13 de desembre 2000 relativa a la solidaritat i a la renovació urbana, que promou la millora de la coherència entre planificació urbana i territorial, reforça la solidaritat entre les ciutats i la barreja social en els habitatges, i condiciona els desplaçaments al respecte de la sostenibilitat. També és d’interès, la influència de la Llei Grenelle II de 12 juliol de 2010, que pretén afavorir un urbanisme menys consumidor d’espai i estructurat pel transport col•lectiu.
En segon lloc, el concepte de “écoquartier” està poc definit. D’una part s’ha defensat la necessitat de concretar el concepte a partir de normativitzar-lo, però no s’ha aplicat pel risc d’uniformitzar-lo i simplificar-lo, cosa que l’hauria fet inaplicable en una realitat que és tan variada com complexa.
Al final, el govern francès ha decidit proposar que el referencial de base per definir l’Ecobarri sigui una carta voluntària en el que el municipi es mostra disposat a assumir uns criteris que apliquen els principis anunciats.
En tercer lloc, aquesta mateixa carta voluntària és el primer pas per entrar en un procés de certificació que en garanteixi la qualitat. Una vegada que el projecte urbanístic ha estat definit i s’han decidit les principals orientacions del projecte, s’entra en la segona fase, en la qual el projecte és avaluat i en cas de ser acceptat, es considera que es reconeix el seu valor. La valorització del projecte en aquesta segona fase pot ajudar a atraure finançament per la realització del projecte. A mesura que el projecte avança, un grup d’experts analitzarà els criteris i indicadors per avaluar si el projecte pot ser certificat com a “ecoquartier”.
Des de INSTA, treballem per promoure la sostenibilitat a partir de garantir la qualitat dels projectes. Creiem que els processos de certificació poden ser d’ajut per millorar la transparència i l’eficiència.

Què en penses ?