Bloc

Segons dades de la Comissió Europea (2012), gairebé el 50% del menjar sa es perd cada any a la UE, per les llars, supermercats, restaurants i en la cadena alimentària, mentre que 79 milions de ciutadans viuen per sota de la línia de pobresa i 16 milions depenen d’organitzacions benèfiques d’ajuda alimentària.

Recentment, França ha decidit regular aquesta problemàtica incidint en el sector de la gran distribució . A partir del juliol 2016, els supermercats de més de 400 m2 hauran de fer donació dels productes alimentaris no venuts a ONG especialitzades en l’ajuda alimentaria o a empreses que produeixin fertilitzants agrícoles.

Aquesta mesura és una acció que forma part del pla del govern francès per reduir el malbaratament d’aquest recurs a la meitat abans del 2050. Cal tenir present, que segons dades de la Comissió Europea (2012), els supermercats generen el 5% d’aquest malbaratament, i que per tant serà necessari altres mesures, sobretot en l’àmbit domèstic (42%).

Nosaltres creiem que l’eficiència de les mesures també dependrà del marc jurídic que afecta aquesta problemàtica. És un tema complex, i a part de la normativa sobre reducció i prevenció de residus, s’hauran de tenir en compte altres vectors com els que exposem.

En primer lloc, l’etiquetatge dels productes és un element molt important de transparència i seguretat pel consumidor. Establir clarament a partir de quina data el producte esdevé perillós per la salut humana (data límit de consum), i fer la diferència amb la data a partir de la qual el producte redueix la qualitat però no esdevé perillós per la salut humana (la data límit d’utilització òptima).

Ens sembla important, que l’etiquetatge també integri la informació necessària per establir la traçabilitat que garanteixi la qualitat del producte quan es revaloritza.

En segon lloc, cal tenir present la normativa que afecta al transport d’aliments i a l’aprofitament de residus alimentaris.

En tercer lloc, considerem que la regulació dels circuits curts podria ajudar a crear una demanda més adequada a les necessitats del consumidor i reduir d’aquesta manera el malbaratament.

I en quart lloc, no podem deixar de banda la regulació dels drets de propietat i de responsabilitat en el cas d’una donació alimentària. En quin moment el supermercat deixa de ser responsable del producte?

Des de INSTA apostem per aportar l’anàlisi i les eines jurídiques que ajudin a crear mesures realistes i aplicables a diferents escales. Com en el cas de Bèlgica, on alguns municipis condicionen la renovació de llicències d’activitats a mesures per reduir el malbaratament alimentari.

Us imagineu una ordenança del vostre ajuntament per facilitar que el menjar aprofitable no vagi a les escombraries sinó a les famílies que ho necessiten?

Què en penses ?