La Generalitat de Catalunya ha publicat el Decret llei 22/2025, de 28 d’octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya.

La norma regula per primera vegada l’emmagatzematge amb bateries, les comunitats energètiques i el seu Registre, i simplifica les tramitacions (fins a 500 kW). Així mateix, restringeix la implantació fotovoltaica en sòl de regadiu i reforça la governança territorial (Taules de Diàleg Social i Pla Territorial Sectorial).

 

IMPULS A LES COMUNITATS ENERGÈTIQUES

Algunes de les novetats incloses en el Decret llei d’impuls a les comunitats energètiques són:

  • Utilitat pública. El Decret llei 22/2025 considera comunitats energètiques tant les comunitats d’energies renovables com les comunitats ciutadanes d’energia d’acord amb la normativa de la UE i estatal, i les declara d’utilitat pública. Això aporta una cobertura jurídica reforçada als seus projectes.
  • Registre específic. Es crea el Registre de comunitats energètiques (dependent del departament competent en energia) i la inscripció es fa per declaració responsable, amb possibilitat de verificació posterior per part de l’Administració.
  • Cessió directa d’espais públics. Les administracions i el sector públic poden constituir directament a favor de comunitats energètiques drets de superfície, concessions o autoritzacions de domini públic quan existeixi interès general (clau per a cobertes/terrenys municipals).
  • Exempcions procedimentals. Els projectes promoguts per comunitats energètiques queden exempts de l’acte de presentació inicial i de l’oferta de participació local.
  • Rol municipal i impuls territorial. El Decret llei reforça les competències municipals en transició energètica, inclosa la seva participació en comunitats d’energies renovables i comunitats ciutadanes d’energia, i dota l’ICAEN d’estructura territorial per donar suport als ajuntaments i a les comunitats en el desplegament de projectes.

 

MESURES ADDICIONALS PER A COMUNITATS ENERGÈTIQUES

Tot i que aquest nou Decret llei suposa un pas endavant, encara hi ha marge per a millores addicionals que la Generalitat pot activar dins de les seves competències per accelerar el desplegament de comunitats energètiques.

En aquest sentit, el Registre de Comunitats Energètiques i la inscripció per declaració responsable requereixen un desenvolupament que clarifiqui continguts.

En la cessió directa de drets de superfície, concessions o autoritzacions a favor de comunitats energètiques caldrà desenvolupar el procediment, els criteris d’“interès general”, els terminis i la transparència/concurrència.

En règim de participació local, seria necessari incorporar instruments financers adaptats a comunitats energètiques (CE) (p. ex., microbons locals o garanties públiques).

Així mateix, tot i que es dota l’ICAEN d’estructura territorial i es reforça el paper de l’Oficina de Gestió Empresarial, no existeix una “finestreta CE” específica amb traçabilitat integral dels expedients; crear-la ajudaria a estandarditzar criteris i escurçar terminis.

Finalment, el Pla Territorial Sectorial fixarà la capacitat d’acollida municipal en sis mesos; seria important la reserva de quotes per a projectes promoguts per comunitats energètiques (CE). Introduir objectius/quotes CE en facilitaria el desplegament en equilibri amb la gran promoció.