En el marc del Primer Congrés Català de Dret Ambiental, organitzat per la URV, el CEDAT i el Departament de Territori i Sostenibilitat, els dies 17, 18 i 19 de gener de 2018, INSTA va fer una comunicació sobre conflictes socioambientals i justícia climàtica a Catalunya.
En els darrers temps, des de que certs indicadors econòmics denoten una recuperació de l’economia a Catalunya, s’han succeït alguns conflictes derivats d’agressions ambientals causades per desenvolupaments urbanístics, industrials, energètics, etc., i que han comportat una important resposta ciutadana en forma de queixes, campanyes i altres formes de protesta. Els motius d’aquest ressorgiment de determinats conflictes el podríem trobar en factors com la manca d’una planificació territorial global, en la definició d’estratègies sectorials de país, entre d’altres. El cas dels conflictes ambientals relacionats amb el canvi climàtic i els seus efectes sobre Catalunya, no és una excepció en aquest anàlisi. Casos com l’augment del nivell del mar sobre el Delta de l’Ebre, la reducció de les glaceres i la cota de neu al Pirineu, així com impactes relacionats amb la sequera i l’augment del risc d’incendis, són conflictes socioambientals amb un clar component de justícia climàtica.
La presentació va afrontar aquests conflictes socioambientals des del concepte d’equitat i justícia ambiental, en un sentit ampli del concepte. Segons la publicació elaborada pel Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, titulada “Equitat ambiental a Catalunya: Integració de les dimensions ambiental, territorial i social a la presa de decisions”, l’equitat ambiental “pretén aconseguir una distribució equitativa dels béns i impactes ambientals entre els diferents col·lectius socials i territoris, així com aconseguir que tots els ciutadans tinguin oportunitats per igual de participar en la presa de decisions amb implicacions sobre el seu entorn. Aquests objectius s’estan reafirmant com a imprescindibles per a qualsevol societat que vulgui afrontar el repte de la sostenibilitat amb èxit.”
Segons citen els autors de l’estudi esmentat, l’equitat ambiental cal entendre-la des de tres punts de vista: l’equitat procedimental, l’equitat geogràfica i l’equitat social. Alguns autors situen l’equitat ambiental de la mà del concepte justícia ambiental, ja que s’hi pretén donar una aproximació política. L’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) dels Estats Units, defineix la justícia ambiental com “el tractament just i la participació de tothom, sense importar la seva raça, color, nació d’origen o d’ingrés vers el desenvolupament, implementació i posada en pràctica de lleis, regulacions i polítiques ambientals. Un tractament just vol dir que cap grup de població, incloent diferents races o grups socioeconòmics, ha de carregar amb un percentatge desproporcionat d’impactes ambientals negatius conseqüència de les operacions industrials, municipals o comercials o de les polítiques i programes federals, estatals, o locals. Participació vol dir que les comunitats potencialment afectades tenen la possibilitat adequada de participar en les decisions relacionades amb les activitats que afecten el seu medi ambient i/o salut; que la seva participació pública pot influir en les decisions que prenen les agències reguladores; que les preocupacions de tots els participants seran considerades en la presa de decisions; i que els responsables de la presa de decisions faciliten la participació dels potencialment afectats.”
Com l’equitat i la justícia ambiental poden definir la justícia climàtica a Catalunya? Quins conflictes socioambientals s’estan succeint i succeiran en un futur al territori català? Com s’hauran d’afrontar? Aquestes qüestions són les que va pretendre resoldre la comunicació presentada.
