Han passat quaranta dies des de que el passat 17 de juny s’aprovà al Parlament la Llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya i que es publicà al DOGC del 7 de juliol. Un marge de temps suficient, ara que malauradament estan de moda les quarantenes. Un període de temps també suficient com per fer-ne un anàlisi reposat i lluny d’algunes tensions que sorgiren setmanes abans de l’aprovació.

El marc legislatiu de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya ha tingut mancances històriques, que no vol dir que no hagi estat eficaç quan ho ha hagut de ser. Possiblement la primera pedra de l’entramat legislatiu per la natura de Catalunya moderna la trobem en la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, que possibilità, entre d’altres coses, l’aprovació del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) l’any 1992. La implementació de la Directiva d’Hàbitats i la Directiva d’Aus i la conseqüent arribada de la Xarxa Natura 2000, van anar sumant elements a un catàleg normatiu que s’ha anat desplegant sobretot amb instruments específics com Plans Especials de Protecció, catàlegs de biodiversitat, lleis de creació d’espais naturals de protecció especial, etc.

Així doncs, possiblement el pecat original fou (i és encara) la manca de recursos tècnics i econòmics, i no tant el marc legislatiu. És en aquest sentit que la Llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya era tan necessària, perquè és una Llei que implementa eines i recursos. No és una Llei que complementi o arribi a complicar el marc legislatiu, sinó que ajuda a empènyer-lo.

La finalitat de l’Agència, segons la mateixa Llei, és preservar el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat i garantir els serveis ambientals i les externalitats positives dels ecosistemes amb criteris d’integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència. Un objectiu fonamental de l’Agència serà el d’integrar i agrupar en un mateix organisme autònom competències i personal que ara queda disgregat, malgrat que la integració no serà del tot completa. Alhora, serà un ens administratiu que podrà rebre fons directes per a sufragar les seves funcions. Per altra banda, i no menys important, l’Agència es dotarà de mecanismes de participació, decisió i seguiment científic envejables per molts altres organismes. Després d’anys de severes retallades econòmiques i administratives en la gestió del medi natural, l’aprovació de la Llei i la creació de l’Agència son un bri d’aire fresc que permetrà respirar fons i aixecar el vol ben aviat.

Dit això, les polèmiques sorgides setmanes abans de l’aprovació de la Llei, al voltant del què l’Agència faria o deixaria de fer, son del tot irreconeixibles en el redactat de la Llei i, en tot cas, podrien arribar a ser oportunistes. Ara bé, el sorgiment d’aquesta tensió, provinent en bona part d’un sector de l’àmbit forestal i agroramader tradicional i d’una lectura polititzada de l’Agència de la Natura, ens fa veure que hi ha quelcom no resolt. Tenim davant un conflicte, amb un component polític important, però que amaga també un component social i de percepció del què és i el què no és la conservació natura. Potser alguns no s’han explicat prou bé, però potser uns altres no han volgut escoltar prou detingudament. En definitiva, és un conflicte que caldrà abordar, sempre que totes les parts així ho desitgin. Sinó serà evident que aquesta tensió sorgí única i exclusivament per altres interessos.

Des d’INSTA hem contribuït sempre a la millora del dret ambiental aplicat al medi natural, amb projectes per establir els marcs normatius per l’aplicació de mecanismes de regulació de servies ecosistèmics o buscant la millor forma jurídica per a organismes públics i privats que treballen pel medi natural. Pels que ens dediquem al dret ambiental en el nostre dia a dia, veure com Catalunya es dota de nous instruments per a fer efectiu el seu marc legislatiu ambiental, sempre és una bona notícia. Més encara quan es tracta d’un marc legislatiu al qual se’l dota d’eines i recursos. No podem legislar si no som capaços de fer-ne una aplicació acurada; l’Agència de la Natura precisament neix per evitar-ho. Probablement d’aquí dos anys aquest article serà bo tornar-lo a fer, avaluant com l’Agència s’ha implementat, què n’ha sorgit de la redacció dels seus Estatuts i com han evolucionat les tensions sorgides. Temps al temps, però sense que el temps ens sobrepassi.

27 de juliol de 2020

Joan Pons Solé
Ambientòleg i consultor en dret ambiental a “INSTA – Serveis Jurídics Ambientals”