El Consell de la Unió Europea va adoptar el 22 de setembre de 2025, després d’un acord provisional amb el Parlament Europeu , el Reglament destinat a impedir la pèrdua de grança o pèl·lets de plàstic —també coneguts com a nurdles— a tota la cadena de subministrament, per tal de reduir la contaminació per microplàstics.

 

Un pas clau en la política europea de “zero contaminació”

La norma té per objecte establir obligacions exigibles per als operadors implicats en la manipulació, el transport i la transformació de pèl·lets plàstics, des de la producció fins a la neteja de contenidors, incloent-hi el transport marítim (article 1).
Actualment, s’estima que les pèrdues de pèl·lets constitueixen la tercera font més gran de microplàstics alliberats a l’ambient de manera no intencionada a la Unió Europea (Considerant núm. 5).

 

Abast i obligacions principals

El Reglament és aplicable als operadors econòmics que manipulin pèl·lets plàstics en quantitats iguals o superiors a cinc tones l’any anterior, als operadors econòmics que es dediquin a la neteja de contenidors i cisternes de pèl·lets, als transportistes (de la Unió Europea i de fora de la Unió) que operin en territori de la UE, i als agents pèl·lets en contenidors que entrin o surtin d’un port d’un Estat membre, o que facin escala (article 1.2).

Aquesta norma obliga de manera general que aquests subjectes garanteixin que s’evitin les pèrdues; en cas que passin, la norma exigeix ​​que s’adoptin mesures immediates per contenir-les i netejar-les (article 3.1). Així mateix, els operadors han de notificar a les autoritats competents de cada Estat membre cadascuna de les instal·lacions en aquest Estat que explotin o controlin, especificant si la instal·lació notificada maneja quantitats inferiors, iguals o superiors a les 1500 tones de pèl·lets a l’any. A més, abans de transportar pèl·lets de plàstic per primera vegada a la Unió, s’estableix l’obligació que els transportistes notifiquin la seva participació a les autoritats competents de l’Estat membre en què estigui establert aquest transportista (article 3.2).

Aquesta norma també estableix una sèrie d’obligacions per als operadors econòmics relatives a la manipulació de pèl·lets de plàstic. Entre aquestes destaquen l’elaboració d’un pla de gestió de riscos per a cada instal·lació, tenint en compte la naturalesa, la mida de la instal·lació i l’escala de les operacions; la instal·lació dels equips i l’execució dels procediments previstos al pla de gestió de riscos; o la notificació d’aquest pla de gestió a l’autoritat competent (article 5.1). També s’obliga els operadors econòmics, els transportistes de la Unió Europea i els transportistes de fora de la Unió a garantir que el seu personal estigui degudament format per complir el Reglament ia mantenir un registre de la quantitat anual estimada de pèrdues i de les quantitats totals de pèl·lets de plàstic manipulats (article 5.6).

Pel que fa al transport marítim s’estableixen obligacions específiques, com l’ús per part dels expedidors d’embalatges de bona qualitat que puguin resistir els cops i les càrregues, o el posicionament dels contenidors que continguin pèl·lets de plàstic sota la coberta del vaixell, o en la mesura que sigui possible, a bord en zones protegides de les cobertes exposades (article 12).

 

Certificació

L’article 6 estableix un sistema de certificació obligatori per a les empreses que manipulin més de 1.500 tones anuals de grança de plàstic, a fi de garantir que els seus processos compleixen els requisits ambientals i de seguretat fixats a l’annex I. En essència, les grans empreses han d’obtenir un certificat cada tres anys, les mitjanes cada quatre i les petites cada cinc, dins dels terminis establerts. Aquest certificat, expedit per un certificador autoritzat després d’inspeccions sobre el terreny, acreditarà que les instal·lacions compten amb un pla de gestió de riscos adequat per prevenir, contenir i netejar possibles fuites o pèrdues de grança. Aquest pla ha dincloure un mapa de lemplaçament, la identificació de zones de risc, els procediments de manipulació i neteja, els equips utilitzats i les funcions del personal responsable.

No obstant això, aquelles empreses que manegen menys de 1.500 tones per any queden fora d’aquestes obligacions més ambicioses, i estan sotmeses únicament a obligacions de menor importància, com la notificació a l’autoritat competent de l’Estat membre en què estigui situada la instal·lació d’una actualització del pla de gestió de riscos i la renovació d’una declaració responsable cada cinc anys.

 

Implicacions jurídiques i propers passos

Com que aquesta norma és un Reglament, és aplicable directament a tots els Estats membres una vegada publicat al Diari Oficial de la Unió Europea. La seva entrada en vigor es produirà 20 dies després de la publicació. Moltes de les disposicions són aplicables a partir dels 24 mesos de l’entrada en vigor (com, per exemple, les obligacions relatives a la manipulació de grança de plàstic de l’article 5). Per a les disposicions relatives al transport marítim es preveu un període transitori de 36 mesos.

Des del punt de vista jurídic, la norma introdueix un nou estàndard de diligència per al maneig de primeres matèries plàstiques. També estableix les bases per a possibles sancions (article 20), més enllà de les obligacions que imposa als Estats membres la Directiva (UE) 2024/1203, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la protecció del medi ambient mitjançant el dret penal.

En general, el nou Reglament de la Unió Europea sobre pèrdues de pèl·lets plàstics representa un avenç significatiu en la prevenció de la contaminació per microplàstics. Tot i això, cal ser crítics amb les obligacions reduïdes d’aquelles empreses que manegen menys de 1.500 tones de pèl·lets a l’any.